Si alguna cosa he après anant pel món durant el darrers quaranta anys és que el públic familiar és el menys homogeni de tots. Cada dia és diferent, reacciona i riu allà on altres no ho fan, aplaudeix entusiasmat a llocs que no diries mai..
Però hi ha una cosa que no canvia, és idèntica aquí i allà, a l’hemisferi nord o al sud, a Europa o a la Amèrica Llatina, “acullí o acullà : l’espontaneïtat dels infants davant les cançons, els contes o les històries.
Si bé els premis de reconeixement m’ajuden a continuar treballant i investigant noves formes per explicar allò que vull comunicar , el premi de debò és veure els teatres plens, amb les entrades exhaurides i la impaciència per entrar a la sala.
Per tot això he triat fer de músic, d’actor i productor, i em faria molt feliç veure’t a la platea (o a la plaça) per a compartir amb tu aquestes històries i cançons fetes a mà i sense presses.
Què et sembla?……quedem un dia?